Ja ha acaba l'any 2009 i comença un complex 2010. 2009 que serà recordat al Baix Llobregat per ser l’any en què tant a la comarca, com a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol, la crisi econòmica va colpejar més durament. L’any en què moltes empreses van tancar i sobretot, l’any en que molts treballadors/es, i les seves famílies, han vist com es complicaven les seves vides per l’atur i la manca d’ingressos. Però l'any 2009 també serà recordat per l’any en el qual la corrupció va aparèixer com un problema real al nostre país, i lògicament ha posat encara més en crisi la confiança de la ciutadania en les institucions públiques.

Malauradament, tot sembla indicar que ambdues crisis no desapareixeran amb el canvi d’any i estaran presents tot el 2010. De fet, cada cop són més les persones del món de l’economia que consideren que aquesta crisi nostra, la que afecta a Catalunya i a l’estat espanyol, és molt menys financera i molt menys producte dels mercats internacionals del què ens volen fer creure.

Tot sembla indicar que sense la crisi de les hipoteques subprime als EUA, l’Estat espanyol hagués entrat en una crisi molt semblant a la que té, perquè la seva estructura econòmica era i és insostenible. Una bombolla immobiliària construïda sobre la depredació del territori i l’endeutament familiar, i una competitivitat empresarial basada als sectors industrials i de serveis en la precarietat laboral, ja havien condemnat a l’economia nacional. Aquí el mercat tampoc ha funcionat com les teories lliberals propugnaven. No s’ha regulat per sí sol, no ha estat eficient, i ha generat injustícia social. No es pot acceptar doncs, que el mateixos que proposaven el mercat com “la solució”, ara utilitzin la crisi econòmica com a excusa per pressionar a la baixa les condicions de treball de bona part de la població.

L'exemple més recent ha estat la injusta proposta del Govern central d'allargar l'edat de jubilació fins als 67, que només comparteix la CEOE, preludi d'una reforma laboral que sembla retallarà més drets socials. Calen alternatives des d’una nova economia industrial, des de la innovació, la formació i la qualitat, i des d’un estat de benestar que no deixi ningú en la pobresa. Cal fugir definitivament de les receptes de la precarietat laboral i del totxo (especulació). Si són el problema no poden ser la solució.

Un bon exemple, és el que ha passat al Baix Llobregat. La construcció d’habitatges s’ha frenat radicalment i 65.000 persones han acabat el 2009 a l'atur. Moltes d’aquestes també acaben l’any sense dret a prestacions tot i les mesures d’urgència de l’Estat i els Ajuntaments. També cal tenir en compte que moltes persones migrades han marxat de la comarca o no consten enlloc.

Per això, quan la crisi econòmica està castigant tant durament a bona part dels nostres veïns i veïnes, quan calen propostes, alternatives i solucions col•lectives, és decepcionant la manca de confiança en les institucions publiques que va arrelant en la nostra societat.

És evident que la crisi dels valors ha arribat a la gestió de lo públic, amb institucions públiques com el Palau de la Música i l'Ajuntament de Santa Coloma (Pretòria) terriblement embrutades per la manca d’ètica de la gent que les gestionava. La part positiva, però, és que s’ha acabat la impunitat, i ara cal frenar la desafecció amb més democràcia. Cal incrementar la transparència dels Ajuntaments i la participació i control de veïns i veïnes en la gestió de les coses que són de tots i totes com els nostres ajuntaments.

En resum, la gent del Baix Llobregat volem una comarca honesta per viure i treballar. Tots plegats tindrem feina aquest 2010.